Etiqueta «Poesia catalana actual»

Cuerpo ausente (edición digital abierta)

Cuerpo ausente

Pep Rosanes-Creus ha construido un mundo propio, de una gran potencia simbólica. Pero su originalidad es el producto del uso singular que hace de un sustrato simbólico tradicional que, mezclado con una argamasa discursiva de tono realista, da forma desde imágenes poéticas hasta relatos simbólicos muy particulares, porque, en última instancia, se fundamentan en la experiencia personal. Por eso el conjunto de su obra, como ocurre con la los grandes poetas que conocemos, forma un todo inseparable con su vida.

Cos absent (edició digital oberta)

portada cos absent

Aquesta antologia vol contribuir a divulgar l’obra d’un autor que ha construït un món propi, d’una gran potència simbòlica. Però la seva originalitat és el producte de l’ús singular que fa d’un substrat simbòlic tradicional que, barrejat amb una argamassa discursiva de to realista, dona forma des d’imatges poètiques fins a relats simbòlics molt particulars, perquè, en última instància, es fonamenten en l’experiència personal. Per això el conjunt de la seva obra, com passa amb la dels grans poetes que coneixem, forma un tot indestriable amb la seva vida.

El paisatge d’una terra interna

Coberta del llibre

Heus ací un bon llibre de poesia. Us en seduirà el to planer, que és gairebé un murmuri, amb què l’autor hi exposa, sense grandiloqüència, una temàtica molt habitual, la del balanç de l’existència des de la perspectiva dels anys.

Cèsar Bladé Barceló

Cèsar Bladé

Cèsar Bladé (Barcelona, 1968) ha publicat els llibres de poesia “Perfils de la Mediterrània” (2008),” Oceans ignots” (2009) “Matisos d’un mar proper” (2014) i “Els refugis naturals” (2016), volum que inclou el llibre que li dona títol a més d’una sèrie de haikus recollits sota el títol Pont d’enllaç amb la natura. A aquesta llista cal afegir-hi “El paisatge d’una terra interna”, que tot just acabem de publicar.

Balada de les bodes de plata del malparit

portada de Balada de les noces...

En aquesta obra, el prisma característic d’Albert Tugues enfoca directament la realitat per transformar-la en un fresc de formes estrafetes, ombres distorsionades i estrambòtiques que busquen fondre’s en un fons urbà com un element més del decorat. La lectura d’aquests textos serà, per això, com una passejada per uns carrers que ens són familiars i estranys alhora, indistintament seductors i repulsius.

Balada de l’aprenent de joieria que tenia la mare puta

portada aprenent

Albert Tugues retorna a la llengua materna per escriure el primer dels llibres amb els quals dona una gir a la seva obra. Si bé tot i cadascun dels personatges sorgits de la seva ploma incorporen en una o altra mesura reflexos de l’autor, en aquesta nova etapa el rerefons autobiogràfic es fa molt més explícit.