Poemes de l’Institut de Vic 1975

[Vuitè full]
Escaneig de la 8a pàgina
Escaneig de la 8a pàgina de la publicació “Poemes de l’Institut de Vic”, de Jordi Bardolet i Pep Rosanes-Creus.

POEMA EGOISTA

Sóc incapaç de concebre el món sense mi.

Què en farien els altres del meu lloc buit?

Jo sóc insubstituïble.

Sóc tot un món.

Com cada un de vosaltres.


JO

Havia restat a les fosques

fins aquest mateix moment.

Sols era un col·laborador callat

que gestava el seu esforç en solitud.

I vaig comprendre que calien totes les veus.

I vaig voler saber parlar.

I vaig dir.

I vaig comprendre que calien tots els gestos.

I vaig voler gosar actuar.

I vaig fer.

I era, encara, el silent company,

que camina parlant poc.

I vaig aprendre a fer ús dels mots.

I vaig sortir una mica del silenci

lluitant,

amb tota la força, amb tota la força

d’aquell qui assaja com emprar uns mots nous.


VOSALTRES

Us he vist a les classes,

pels passadissos,

parlant,

caminant,

i no ens hem dit res.

I he sentit cruel tanta indiferència.

Per això m’agradaria poder-vos conèixer

i no continuar en aquesta eterna desconeixença.

Esdevenir plenament companys.


NOSALTRES

Jo, en el silenci i en la paraula,

vull viure.

I conviure amb vosaltres.

Poder dir: nosaltres.


Lectura dels poemes del vuitè full per J.A.

Pàgines: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

Leave a Reply

%d bloggers like this: