Jesús Aumatell, editor [Setè full]
IV
A l’Institut, presències.
Et queda la presència. Una presència
feta de paraules, de silenci, de gestos.
A cada curs s’hi gesten presències.
Al passadís, al bar, presències.
Als vidres, a les porces, presències.
Presències amb paraules, amb silenci,
amb gestos, amb presències, estan fent
l’Institut.
V
A l’Institut,
a totes les parets,
paraules i silenci i gestos i presències.
¡Som nosaltres!
T’ABOQUES, SOL, A LA FINESTRA.
Veus el vent que juga amb un paper
i sents la tristesa de la nit.
Lluny, guspiregen llums moribunds.
Hi ha el teu cos, buit, gairebé amorf.
Et sents estrany d’arreu. ¿Què faries
amb la veu si no la tinguessis?
També et morirès, com un gos
foll, com un cavall entre la neu.
No et calen tant els llibres, sinó
saber al marge de quin camí
t’agradaria poder reposar.
Hi ha tot de coses que et demanes.
Absurd, no temis la veritat
i comprèn la terra que parla.
Uneix-te amb la llavor dels actes
i fes-te, com un arbre, ferm, fort.
Hi ha la vida que avança sempre.
Hi ets tu. Pren-ne consciència i accepta’t.
Si no, més et valdria caure pel buit
que gesta morts rere finestres
fosques i silents, cada nit.