Poemes de l’Institut de Vic 1975

[Quart full]
Escaneig de la 4a pàgina
Escaneig de la 4a pàgina de la publicació “Poemes de l’Institut de Vic”, de Jordi Bardolet i Pep Rosanes-Creus.

L’ESCALA L’HAS TREPITJADA MOLTES VEGADES.

L’escala és de graons massissos i és ampla,

però quan hi som tots les parets s’estrenyen,

com si volguessin esclafar-nos en el seu mateix ventre.

A l’escala la pudor és de tots,

les rialles, la veu, els gestos són de tots.

I el soroll de tots junts és excessiu.

No es pot passar per l’escala gaire sovint,

perquà només a l’escala tot és nostre.

Perquè a l’escala ens sentim alumnés del mateix Institut.

Companys.

Potser només a l’escala.


AL VÀTER T’HI HAS ORINAT MES D’UN DIA.

Orinar-se en el vàter d’un Institut és

com cercar el professor que t’ha suspès sense raó

i, quan el trobes, llençar-li

a la cara tots els llibres i un escopit

escadusser. Al vàter t’hi has orinat més d’un dia.

I, mentre ho feies, amb tot

el gust, s’enlairava un baf tebi i humit,

enganxós, d’orins mig reprimits que es feien

fonedissos en l’ambient. Del vàter en surts

molt satisfet, perquàs t’hi alliberes

una mica i et sents més unit a l’altra gent,

mentre et fregues les mans amb el darrere

del pantalon. Al vàter t’hi orinaràs

més d’un dia. Seria bo que cada vegada

que executis aquest acte et facis

més solidari amb la mort sorda dels altres.


Lectura dels poemes del quart full per J.A.

Pàgines: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

Leave a Reply

%d bloggers like this: