Poemes de l’Institut de Vic 1975

[Segon full]
Segona pàgina
Segona pàgina de la publicació de 1975 (ciclostilada) “Poemes de l’Institut de Vic”, de Jordi Bardolet i Pep Rosanes-Creus.

L’Institut: fum de cigarrets, papers,

la pols del guix, taules, cadires, wàters,

armaris, llibres, vidres que s’entelen,

portes, classes, pissarres, llums, el bar.

L’institut, encara: la gran saviesa

dels professors, l’estupidesa immensa

dels alumnes. I caldria que ens sentíssim

companys. Consciència del que és col·lectiu.

L’Institut s’identifica amb la nit.

I nosaltres podríem crear-nos de nou

gosant fer claror amb els nostre ulls.

Et diuen que hi ha fronteres i ho creus, però

no és cert, que pots obrir tots els camins:

la vida, el món i, també, l’institut.



AVUI ARRIBES TARD

“Sempre veig gent al bar.”

Camines per instint.

El passadís desert i blanc i reposat,

com l’escala. Puges.

Arribes a la porta de la classe, l’obres,

sempre per instint.

–¡Hola!–

Et respon un soroll amfibi,

que no és ni del nas ni del coll.

Surt indecís.

T’has assegut.

Per la finestra mires l’horitzó.

És quan prens consciència

que ja ets a dins.

Es la darrera mirada llarga.

Fluix: ¿què feu? –

Fluix: …ah, continuem en Galdós.

“Avui porta un altre vestit.”

“No m’agraden les noies amb els ulls pintats.”


Lectura dels poemes del segon full per J.A.

Pàgines: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

Leave a Reply

%d bloggers like this: