Poemes de l’Institut de Vic 1975

[Setzè full]
Escaneig de la 16a pàgina
Escaneig de la 16a pàgina de la publicació “Poemes de l’Institut de Vic”, de Jordi Bardolet i Pep Rosanes-Creus.

(A l’Institut que un dia deixarem.)


I

És d’enyorança, la meva tristesa.

¡Com estimo les nits de l’Institut!

I és ara quan me n’allunyo, abatut,

que neix del record la seva bellesa.

Es de nit quan s’estima la claror

i, en la soledat, la companyia.

I no s’estima el sol en el migdia

ni el cel groc, una tarda de tardor.

Ja sé que us avorreix estar tancats.

Avorriu els guixos blancs i blancs els fulls

i les portes i els vidres entelats.

Si una nit us prenen tot això

plorareu la foscor, brillants els ulls,

i callats somniareu, com ara jo.


II

Quan ens trobem,

estimarem, junts,

tot allò que no hem trobat, encara.


III

…I així, no se m’ha fet tan llarg

el viatge.


…………………………….


… I QUAN SURTS

TROBES altra vegada

la nit freda

i els fars dels cotxes.

La boira baixa.

I la trobes. I preguntes,

només per sentir-la parlar amb tu.

I serà curt instant.

Com cada vegada, com cada nit.

Somni i il·lusió,

entre la boira.

I es perd enmig d’ella.


…………………………….


He arribat a casa.

Estic esgotat com mai.

Tremolo de fred,

i de neguit. I la sang

em bull al cap.

Quasi tot el dia

he estat en silenci.

Em sento lluny del que em volta.

Endinsat en mi mateix.

Sénto a prop el moment

de perdre’m.

Voldria tenire-te i besar-te.

Perdre’m.

Soc terriblement egoista.


Lectura dels poemes del setzè full per J.A.

Pàgines: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

Leave a Reply

%d bloggers like this: