Poemes de l’Institut de Vic 1975

[Quinzè full]
Escaneig de la 15a pàgina
Escaneig de la 15a pàgina de la publicació “Poemes de l’Institut de Vic”, de Jordi Bardolet i Pep Rosanes-Creus.

I

He sigut dels darrers en pujar

al cotxe.

Estic dret, cap a davant.

Al darrere hi ha uns nois que conec.

“No sé per què parlen tan fort.”

“Banco de Vizcaya.”

Els llums van descobrint la carretera.

“Prohibido fumar.”

A les parades deixo passar

els qui entren.

“En la intimitat, tothom és igual.”

Recordo aquell dia que vaig trobar-te.

“No sé si notes que no vull parlar.”

“I tu, t’esforces en parlar de coses

que no m’interessen.”

Davant nostre un cotxe. Els llums vermells.

“¿Per què és tan diferent

el que parla del que pensa?”

“Quan treballava ací,

a dos quarts de set, sortia,

per veure si arribaves,

quan sentia el motor d’un cotxe gros.

Moltes vegades passaven camions.”

Això m’ha fet riure.

Ell ha baixat ja.

“Som molt amics, malgrat tot.”

A la fi, el cotxe

s’atura. Baixo.


II

Estic près pels pensaments

que, jo mateix, he creat.

Com si em traïssin.

Tinc la necessitat, terrible,

d’anul·lar-me. Deslliurar-me’n.

Però m’espanten les solucions concretes.

“¿I què en saps de la realitat?”

“¿Et consideres tan important com per a perdre’t?”

De sobte, a fora,

caminava cap a casa.

I el sol i els arbres.

Enmig del soroll dels cotxes

escoltava els ocells.


III

Us admiro, a vosaltres,

caminants silents.


Lectura dels poemes del quinzè full per J.A.

Pàgines: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

Leave a Reply

%d bloggers like this: