Poemes de l’Institut de Vic 1975

[Catorzè full]
Escaneig de la 14a pàgina
Escaneig de la 14a pàgina de la publicació “Poemes de l’Institut de Vic”, de Jordi Bardolet i Pep Rosanes-Creus.

QUAN SURTIS DE L’INSTITUT,

a les deu d’una nit qualsevol

d’hivern, alça’t el coll de l’abric,

prem els llibres contra el teu cos,

camina amb neguit, apressat.

No ets tu, no et reconeixeries.

Puja a l’autobús, tens fred.

Seu al costat de la noia que estimis,

si estimes cap noia. Parla.

Arrauleix-te, enfredorit,

tal com feies en el ventre

de la teva mare. Tens molt fred.

Cal que tinguis cura de tu mateix.

Perquè la nit és massa freda.


I

Avui, sortint, plovia.

Feia cua i els cotxes venien cap a mi

com amb quatre fars.

Tinc una felicitat inacabada

i per això més gran.

I sé moltes coses més

que no vull dir.

Són molt belles en la intimitat.


II

Veig el tren. Plou a fora.

En els vidres, les gotes

s’esllavissen en diagonal.

El cel gris com altres vegades.

El cant trist i una guitarra

puntejada.

Jo endormiscat.

A l’atre costat una noia

somnia i el cap a l’espatlla

del noi que l’estima.

S’estimen. Els ulls clucs.

Jo endormiscat et desitjo

al costat meu.

Però estic inevitablement sol.


Lectura dels poemes del catorzè full per J.A.

Pàgines: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

Leave a Reply

%d bloggers like this: