Jesús Aumatell, editor [Dotzè full]
…I si per alguna cosa
et sents estrany,
enmig de tots ells,
¡no riguis, desgraciat!
¿O sí? Riu-te de tothom,
riu ben fort, ara.
Ja et vagarà deixar de riure.
………………………..
Ja no et sents embriagat
d’ella.
Potser, enyores aquelles forces
que no et deixaven fugir
d’ella.
Aquell esperit que tant va lluitar,
ha mort. “Potser”.
El foc.
“Potser és el caliu el que escalfa”.
………………………..
I
¡Correm, sortim d’aquí!
¡Ens han enganyat!
¡Marxem depressa!
¡Agafem-nos fort les mans!
Anirem lluny, fins a caure
esgotats.
Al mig de la nit.
¡No tinguem por d’ells!
En la foscor i el silenci.
Et besaré en el front, la suor.
La nit ens endinsarà en ella mateixa.
II
Ignores la pau d’un, teu, bes,
i la vida, en les mans, nostres, preses.
Silents.