Poemes de l’Institut de Vic 1975

[Desè full]
Escaneig de la 10a pàgina
Escaneig de la 10a pàgina de la publicació “Poemes de l’Institut de Vic”, de Jordi Bardolet i Pep Rosanes-Creus.

(A una noia que no és ací)


I

I ploro d’ànsia i ric de felicitat

de poder riure i tenir ànsia.

T’estimo molt en aquest instant.


II

Al damunt nostre, els llums blancs

i al costat els armaris blancs.

Al davant, la pissara verda fosca.

I al costat, l’altre, els vidres, la nit fosca.

A terra, suposo, hi ha pols i papers.


(Per a una noia de l’Institut)


I

Avui m’agraden, més que mai,

els teus cabells negres i lliures

i els teus ulls, també negres

i brillants, esclatants; Roser.

M’agrada el teu riure obert,

i la força i el foc

que el teu cos llença.

I voldria, tan sols, besar-te

i riure amb tu.


II

La nit és de l’Institut

i m’enfolleix.


18 DE MARÇ DE 1975, HA NEVAT

Tot tan quiet i silent.

Nit.

Hi ha borrallons de neu

que lentament cauen.

¿Ho saps, què vol dir la neu

caient damunt la nit?


¡Oh, estima ara que pots!


Lectura dels poemes del desè full per J.A.

Pàgines: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

Leave a Reply

%d bloggers like this: