Poemes de l’Institut de Vic 1975

[Novè full]
Escaneig de la 9a pàgina
Escaneig de la 9a pàgina de la publicació “Poemes de l’Institut de Vic”, de Jordi Bardolet i Pep Rosanes-Creus.

Vindré un dia qualsevol.

Vull acabar de reconèixer-me.

Aquest any, a l’Institut,

estic aprenent amb rapidesa

deseperada.

Però, ja t’ho explicaré.

I tu, m’explicaràs el teu món.

Ara, estic, com mai, perdut.

Immers en un món,

amb una sola realitat que no fuig.

Sols tu el comprendràs.

N’estic segur.

No vull dir res més. Adéu.


CANÇÓ DE LA NOIA BRUNA

Veus una noia bruna

i et mig encisa.

Potser l’estimaries,

però no la coneixes.

És una noia bruna

com tantes d’altres.

I tu no ho saps,

però és una heroina.

Et gires quan la veus,

t’atreu estranyament.

No t’ha dit mai res,

potser mai no ho farà,

però li ets fidel company,

perquè ella t’és fidel,

i és ferma i calla

mentre fa el camí

i el seu gest no s’atura:

avança silentment

i no tem la boira,

ni freds, ni pluges,

perquè és arriscada

i la seva fe fa viure.

Oh, sí, la noia bruna

que tu sols veure

ha après l’amor

i, cada capvespre,

la posseeix el verd,

el roig, el groc, del món,

una vida esclatant

cercant la llibertat.

Perquè la noia bruna

és una missatgera,

és una esperança,

una heroina callada,

gran revolucionària.


Lectura dels poemes del novè full per J.A.

Pàgines: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

Leave a Reply

%d bloggers like this: