Jesús Aumatell, editor electroartesà del llibre
Tutorial per traduir un tema de WordPress a un idioma que no té incorporat per defecte. També s’explica com localitzar, modificar i afegir els arxius de forma manual dins la instal·lació del WordPress al servidor.
El 1975 Jordi Bardolet i Pep Rosanes-Creus, aleshores estudiants de l’Institut de Vic, hi van realitzar una revista sense títol, un plec ciclostilat de fulls grapats al qual es referien amb el nom de Poemes de l’Institut de Vic. La revista estava integrada per textos de cadascun d’ells, sense signar, llevat dels dos últims, en el que era un desafiament al lector a identificar l’autoria de la resta.
Jordi Bardolet va morir a Manlleu el 14 d’agost de 2020. En el seu record, com a homenatge, Rosanes-Creus ha volgut recuperar aquella publicació.
“… este ‘Cancionero de prisión’ podría ser una antología de textos del abandono, como una de aquellas antologías de poemas escritos por los propios presos, que redimían condena imprimiendo y encuadernando en los talleres gráficos del citado centro penitenciario (la Modelo).” Matilda Sagan
Logo d’emboscall. Des de finals del XX i tot el que portem del XXI, estem assistint a un desplaçament del significat de la paraula llibre. A principis dels anys 90 tots teníem molt clar què volíem dir amb aquest terme, i no dubtàvem, tampoc, del significat de literatura: el llibre, plasmació impresa d’una obra …
UVI, el cinquè lliurament de Llibreta borda —títol genèric del dietari de Pep Rosanes-Creus— abasta del 3 d’agost al 3 de desembre de 1984. Per no revelar massa detalls sobre esdeveniments concrets de la seva vida personal (i privar, així, el lector del gaudi d’anar-los descobrint alhora que assaboreix la precisa prosa rosanesiana) ens limitaríem a apuntar que en aquest període es tanca una fase de relativa estabilitat emocional i personal, iniciada al segon volum (La felicitat de ser) i que als lliuraments tercer (Breviari de cassanelles) i —especialment— quart (El mirall desert) ja havia començat a entrar en crisi. Tanmateix, no es pot dir, almenys en relació a aquests primers volums, que el dietari de Rosanes-Creus se centri massa en la descripció detallada i objectiva de fets concrets del tràfec quotidià, sinó que en ocasions serveixen com a punt de partida per a reflexions més genèriques i, doncs, imprecises, vagues: irreals. Però el poeta sempre torna a la realitat, de vegades per topar-hi amb duresa.
Obra poètica d’Albert Tugues [esp] El pas del temps atenua lentament el dolor i la tristesa; així, als espais quotidians l’absència comença a omplir-se d’ecos i reflexos cada vegada més audibles i visibles. La buidor es materialitza tènuement però tangible a través del poema. Llegiu un text del llibre: COMO QUEDARSE SIN HABLA No decir …