Les torres del silenci

“Introducció” al llibre de poesia de Pep Rosanes-Creus que va guanyar el premi Carles Riba l’any 1999

per Jesús Aumatell

Les torres del silenci és el llibre que va guanyar el premi Carles Riba de poesia en la convocatòria de 1999. Pep Rosanes-Creus, per motius que Jesús Aumatell (qui ha tingut cura de l’edició filològica de l’obra) detalla a la “Nota introductòria” que precedeix aquesta edició, va decidir esporgar 21 poemes de l’original; el llibre resultant es va publicar amb el títol de Voltor.

Portada Les torres del silenci. És un dibuix a la ploma sobre un fons sèpia. Mostra una edificació circular amb una estreta porta d'entrada. A fora, dos homes s'ho miren i senyalen cap a la porta.
Imatge de la portada: dibuix de Cornelius Brown publicada dins el seu llibre True Stories of the Reign of Queen Victoria, publicat l’any 1886.
Procedència: https://eo.wikipedia.org/wiki/Silentoturo#/media/File:BombayTempleOfSilenceEngraving.jpg
Es troba en domini públic.

Però Les torres del silenci és un llibre substancialment diferent de Voltor, per dues raons fonamentals:

1) el llibre original està distribuït en tres parts que, a grans trets i molt esquemàticament, podem descriure com:

  • a) la preparació d’un viatge (primera part), entenent per “viatge” tant el fet concret del periple de l’autor per l’Índia, com, simbòlicament, el “viatge de descoberta” de l’Índia per part d’Occident, cosa que remet, a un nivell mític, a la temporalitat de la humanitat;
  • b) el “viatge” de l’autor a través de la seva biografia (segona part), lligada a la temporalitat del seu temps històric, tal com expressen les referències a diferents artistes que són models ètics i estètics per a l’autor;
  • c) el “viatge” concret per la realitat més immediata, que és la temporalitat de l’individu “real” en la seva quotidianitat (tercera part).

2) Voltor, en canvi, es redueix al punt c (de fet, la majoria de poemes de les altres parts van ser sacrificats).

Es tracta d’un esquema exageradament reduccionista, ja que en la poesia de Rosanes-Creus hi ha molts altres nivells de lectura, car tot hi està tan imbricat que no és fàcil fer-ne una descripció precisa i succinta. A més, les tres parts de Les torres del silenci no són estanques, sinó que en cada una hi ha reflexos de les altres.


NOTA PRELIMINAR A LES TORRES DEL SILENCI

Convindria un estudi global de l’obra poètica de Pep Rosanes-
Creus

a partir del qual poder fer una descripció detallada dels diferents períodes en què es desplega diacrònicament. Però a part de la primera etapa, clarament diferenciada, que correspon als anys de formació de l’autor –entre 1973 i 1980–, amb una producció que ja va ser presentada, completa, al públic en el volum Trempar la veu,(1) la resta de l’obra, que és, per la seva maduresa,
més significativa, ens resulta inabordable com a conjunt perquè encara en queden parts inèdites, en aparença prou substancials com per esperar a tenir-les publicades abans d’enfilar amb el rigor necessari la tasca d’anàlisi global que ha de permetre definir-ne la periodització que he esmentat al principi.

Període de maduresa

Malgrat aquesta mancança, però, crec poder-me arriscar a afirmar que l’obra poètica de Pep Rosanes-Creus ateny el seu zenit quan, encetada de poc la dècada dels noranta i fins pràcticament el nou mil·lenni, veuen la llum els poemes que seran aplegats a El cos del temps(2) i Les torres del silenci, llibre aquest últim que va guanyar el Premi Carles Riba en la seva edició de 1999, la que en feia 40. Dos dels membres del jurat (dels tres que van votar a favor del llibre de Rosanes-Creus), que consideraven que el recull era massa extens, van recomanar a l’autor que n’esporgués alguns poemes per tal de fer-ne “un recull de mides estàndards”. El poeta, de forma lliure i perfectament legítima,
va seguir el consell d’aprimar el contingut del llibre, del qual en suprimí 21 poemes –tots han restat, fins ara, inèdits–, inclòs el que li donava títol. Amb aquests canvis, l’obra ja no era la mateixa i, coherentment, l’autor li va canviar el títol originalment previst per un altre: Voltor.(3)

Una obra condicionada per les possibilitats de la seva difusió

Pep Rosanes-Creus –com he pogut constatar els anys que fa que col·laboro en la difusió dels seus llibres– es mostra molt sensible en relació amb els comentaris sobre la seva obra literària. Si això demostra inseguretat, no seria tant en relació amb el valor intrínsec de cada text concret, com pel que fa a la forma en què els poemes s’organitzen en sèries més àmplies per tal de constituir volums aptes per ser presentats com a obres autònomes d’un corpus orgànic.

Tant és així que, vist en perspectiva, i a falta, com he apuntat al principi, d’un estudi global de la seva producció poètica, no es pot qualificar Rosanes-Creus com a “autor de poemes”, de peces individuals que es relacionarien entre si només per la particularitat d’uns trets formals i temàtics recurrents. No, ans l’obra del poeta de l’Esquirol neix i creix amb la necessitat d’expressar el problemàtic encaix de la persona amb el seu entorn vital, present, immediat, i fer-ho amb honestedat i profunditat però sempre dins els límits de l’art, perquè vol que la seva obra s’identifiqui, per sobre de tot i abans que res, com a literatura.

Unitat vida/obra

Aquest corpus poètic, per això, evoluciona íntimament lligat a la vida de l’autor, de manera que les sèries poètiques en reflecteixen les etapes. Això es pot dir fefaentment de La venjança de l’eunuc,(4) llibre que, per molt que té un sentit unitari, s’aglutina per l’al·luvió dels materials –com posa de manifest l’organització de la pràctica totalitat dels poemes per l’ordre alfabètic dels títols–, més que no pas per la predeterminació de l’autor. En canvi, en el cas de Les torres del silenci (i, abans, d’El gos i l’ombra de l’alzina),(5) tant la divisió en parts com les notes de l’autor al final d’ambdues obres revelen que la intencionalitat unitària del llibre determina l’organització del material –si no hi és prèvia, s’hi gesta i creix simultàniament–, donant-li, doncs, un específic sentit global, que es perd quan se li’n lleven parts molt significatives.

Pot semblar que alguns poemes del llibre, considerats aïlladament són, si no sobrers, prescindibles. En realitat, però, qualsevol poema de Pep Rosanes-Creus aporta un o altre matís al sentit general de la seva poètica, la qual modifica, així, sensiblement: el “jo” (o els seus múltiples desdoblaments en les diverses persones del verb) dels poemes és un personatge, una màscara, que configura un repertori de mites personals que depassen les dimensions dels
poemes i dels llibres (resten oberts, latents), remeten, a través de la concreció en símbols textualment explícits, a la realitat viscuda (entesa com un conglomerat d’assoliments i fracassos), a la història personal de l’autor.

Característiques de l’edició

És per això que crec que cal que recuperem el recull Les torres del silenci per presentar-lo davant del públic amb tota la seva integritat original, tal com fou lliurat al premi Carles Riba en la convocatòria de 1999. En conseqüència, per fer la present edició m’he servit d’una còpia mecanoscrita d’aquell volum, la qual es reprodueix aquí excepte en aquests punts:

  • 1) insereixo sempre, per regularitzar-ne l’ús, el signe d’interrogació al principi de la frase afectada;
  • 2) en alguns casos, els poemes no inclosos a Voltor tenen correccions fetes amb bolígraf a posteriori sobre el text mecanoscrit, esmenes autògrafes de l’autor que incorporo d’acord amb ell;
  • 3) tots els poemes publicats a Voltor es reprodueixen exactament aquí com en aquell volum (el qual és fidel al mecanoscrit, inclosos els canvis posteriors de l’autor, que hi consten manuscrits), llevat de l’esmena d’ínfimes errates (i, no cal dir-ho, l’adaptació a l’actual normativa ortogràfica), i
  • 4), per acabar, si bé les notes dels apartats “L’espieta” i “Última cua” tenen com a base imprescindible, per als poemes inèdits, el mecanoscrit de Les torres del silenci, incorporen per a la resta les que van aparèixer a Voltor, que són algunes més i en ocasions més detallades.

Aquest volum, que és nou i vell alhora –primera edició i reedició a l’ensems–, significa un pas més en la tasca de publicar, completa, una obra poètica, la de Pep Rosanes-Creus, que des de l’experiència singular s’obre al fet universal: indissociable de l’existència vital de l’autor, esdevé representativa dels profunds canvis que el nostre món ha sofert el darrer terç del segle xx i els
primers anys del nou mil·lenni. Ara, amb la publicació d’aquest llibre, una part especialment significativa de la poesia rosanesiana pot arribar al públic en la seva forma original.


Jesús Aumatell
Barcelona, maig de 2018

© 2018 Jesús Aumatell

Notes

1) Trempar la veu. Obra prèvia, 1973-1981. Publicat per emboscall l’any 2016, amb pròleg de Víctor Obiols. Vegeu, sobre aquest llibre, la transcripció de la presentació que en va fer Francesc Codina a la llibreria Muntanya de Llibres, de Vic, el 14 de juliol de 2016: http://emboscall.blogspot.com.es/2018/04/
presentacio-de-trempar-la-veu-volum.html
.

2) Publicat per emboscall l’any 1999. Recull la contribució literària de Pep
Rosanes-Creus a Lauró 12 cites, treball efímer interdisciplinari concebut i realitzat per Alícia Casadesús, que consistí en 12 intervencions en 12 espais
naturals del Collsacabra, 1998-99.

3) Publicat per Proa l’any 2000, amb pròleg de Francesc Parcerisas. Reeditat
dins Cants inespirituals. Obra pòstuma 1975 [1991] – 2006 [2008], publicat per
emboscall l’any 2014.

4) Edicions 62, 1993. Reeditat dins Cants inespirituals.

5) Quaderns Crema, 1995. Reeditat dins Cants inespirituals.


Compra el llibre:

Disponible com a llibre electrònic (epub, Mobi o PDF; PVP: 4€) i com a llibre imprès (PVP 10€ + 6€ de despeses de tramesa). Contacta amb l’editor o visita la pàgina a LEKTU.

Pots llegir una mostra del llibre clicant aquí (conté el pròleg de l’editor, sis poemes i l’índex).

Leave a Reply

%d bloggers like this: