El cicle de “Baladas de la novia muerta”, d’Albert Tugues

[esp]

El cicle de Baladas de la novia muerta, d’Albert Tugues, que consta (ara per ara) de tres lliuraments (Las dos rosasa blancas, El bosque de los espíritus i Joyas diminutas de artesanía y otros objetos abandonados), és, des del punt de vista formal (genèric) una continuació de l’anterior sèrie, escrita en català, de Balades de l’oficinista, constituïda també per tres títols (Balada de l’aprenent de joieria que tenia la mare puta, Balada de l’oficinista, el cantant i la meuca en cap i Balada de les noces de plata del malparit). Però aquesta similitud no va més enllà dels recursos formals i de l’estil que l’autor s’ha construït al llarg mig segle d’activitat literària, ja que, tot i compartir el fet autoreferencial (la pròpia història, allò viscut personalment), la distància respecte d’aquest material de partida és radicalment diferent.

En la trilogia catalana anterior, Albert Tugues recapitula, distorsionats a través de prismes que barregen el grotesc i l’irònic, l’humor i la tragèdia, la realitat i la fantasia, episodis de la seva pròpia vida, de manera que el conjunt dels tres volums constitueix, en el fons, un relat autobiogràfic desenvolupat sobre les convencions del gènere… Bé, si n’obviem la principal, ja que no li preocupa en absolut la credibilitat del relat, cosa lògica tenint en compte que Tugues és un literat creador de mons que no es regeixen per la llei de la versemblança, sinó per l’harmonia poètica. Bo i acceptant que en el caos també hi ha harmonia.

En la seva producció més recent —aquesta trilogia de Baladas de la novia muerta— , Albert Tugues també parteix d’un fet personal, però no d’experiències més o menys allunyades en el temps, ja prou mediatitzades gràcies a la distància, sinó d’una vivència immediata, de caràcter traumàtic: la mort de la seva parella, que s’esdevingué després de llargs mesos d’inútil combat contra la malaltia. Així, a diferència de les de l’anterior sèrie, malgrat compartir-ne el caràcter autoreferencial, en aquestes balades allò que es descriu no és el passat, sinó el present. És el dia a dia del supervivent, consumit per la culpa i la pena, enfrontant amb les últimes forces el llarg procés de dol. Aquesta obra té, doncs, el caràcter d’un dietari, on els textos són, indistintament, teràpia i creació literària. Instantànies de l’autoguariment.

Els tres volums estan disponibles en format digital (pdf), i es pueden comprar en aquesta mateixa pàgina (vegeu-ho més avall), a la botiga d’aquest mateix lloc (en tots dos casos, l’enviament de l’arxiu no és automàtic, ja que s’envia por correu electrònic al comprador de seguida que es rep l’avís de venda, procés que pot ser quasi immediat o trigar un màxim d’unes 8 hores), o en la plataforma digital Lektu (descàrrega automàtica després de realitzar el pagament).

Leave a Reply

%d bloggers like this: