Categoria «Poesia»

Les dues pors

Lesduespors

Aquest sisè volum de la Llibreta borda deixa constància del que, vist amb la perspectiva dels anys, suposa el final d’una etapa crucial de la vida de Rosanes-Creus: la de l’entrada en la maduresa. Ja definitivament resolta la qüestió professional (guanya les oposicions a professor de secundària) es troba, però, al final d’una relació de parella; amb aquesta crisi i trencament sentimental sembla naufragar la voluntat del poeta d’endreçar els seus hàbits quotidians, i també comporta una menor dedicació a l’escriptura del mateix dietari. Una escriptura que esdevé, a voltes, més agosarada, fregant la ruptura amb la norma i, alhora, embridada per una fèrria voluntat d’estil. L’estil, doncs, reflecteix una tensió emocional que va en augment.

AMPLE

Portada d'AMPLE núm. 2

A principis dels anys 2000, en l’època inicial d’emboscall, vaig fer un opuscle publicitari on aplegava documents de difusió de les publicacions. Es tractava de textos majoritàriament produïts per mi mateix.

El paisatge d’una terra interna

Coberta del llibre

Heus ací un bon llibre de poesia. Us en seduirà el to planer, que és gairebé un murmuri, amb què l’autor hi exposa, sense grandiloqüència, una temàtica molt habitual, la del balanç de l’existència des de la perspectiva dels anys.

Cèsar Bladé Barceló

Cèsar Bladé

Cèsar Bladé (Barcelona, 1968) ha publicat els llibres de poesia “Perfils de la Mediterrània” (2008),” Oceans ignots” (2009) “Matisos d’un mar proper” (2014) i “Els refugis naturals” (2016), volum que inclou el llibre que li dona títol a més d’una sèrie de haikus recollits sota el títol Pont d’enllaç amb la natura. A aquesta llista cal afegir-hi “El paisatge d’una terra interna”, que tot just acabem de publicar.

Balada de les bodes de plata del malparit

portada de Balada de les noces...

En aquesta obra, el prisma característic d’Albert Tugues enfoca directament la realitat per transformar-la en un fresc de formes estrafetes, ombres distorsionades i estrambòtiques que busquen fondre’s en un fons urbà com un element més del decorat. La lectura d’aquests textos serà, per això, com una passejada per uns carrers que ens són familiars i estranys alhora, indistintament seductors i repulsius.

Balada de l’aprenent de joieria que tenia la mare puta

portada aprenent

Albert Tugues retorna a la llengua materna per escriure el primer dels llibres amb els quals dona una gir a la seva obra. Si bé tot i cadascun dels personatges sorgits de la seva ploma incorporen en una o altra mesura reflexos de l’autor, en aquesta nova etapa el rerefons autobiogràfic es fa molt més explícit.

Poemes de l’Institut de Vic 1975

Poemes de l'Institut de Vic 1975

El 1975 Jordi Bardolet i Pep Rosanes-Creus, aleshores estudiants de l’Institut de Vic, hi van realitzar una revista sense títol, un plec ciclostilat de fulls grapats al qual es referien amb el nom de Poemes de l’Institut de Vic. La revista estava integrada per textos de cadascun d’ells, sense signar, llevat dels dos últims, en el que era un desafiament al lector a identificar l’autoria de la resta.
Jordi Bardolet va morir a Manlleu el 14 d’agost de 2020. En el seu record, com a homenatge, Rosanes-Creus ha volgut recuperar aquella publicació.

UVI

UVI, el cinquè lliurament de Llibreta borda —títol genèric del dietari de Pep Rosanes-Creus— abasta del 3 d’agost al 3 de desembre de 1984. Per no revelar massa detalls sobre esdeveniments concrets de la seva vida personal (i privar, així, el lector del gaudi d’anar-los descobrint alhora que assaboreix la precisa prosa rosanesiana) ens limitaríem a apuntar que en aquest període es tanca una fase de relativa estabilitat emocional i personal, iniciada al segon volum (La felicitat de ser) i que als lliuraments tercer (Breviari de cassanelles) i —especialment— quart (El mirall desert) ja havia començat a entrar en crisi. Tanmateix, no es pot dir, almenys en relació a aquests primers volums, que el dietari de Rosanes-Creus se centri massa en la descripció detallada i objectiva de fets concrets del tràfec quotidià, sinó que en ocasions serveixen com a punt de partida per a reflexions més genèriques i, doncs, imprecises, vagues: irreals. Però el poeta sempre torna a la realitat, de vegades per topar-hi amb duresa.