Categoria «Pep Rosanes-Creus»

A la venda l’edició digital d’ “El cap amb el llençol”, el llibre de relats de Pep Rosanes-Creus

Coberta El cap amb el llençol

Aquesta nova edició del llibre de relats “El cap amb el llençol”, de Pep Rosanes-Creus, recull tot el contingut del volum tal com l’havia donat per conclòs l’autor. L’absència de tres textos (“Barrès”, “La revolta dels arbres” i “Envia’m un sobre buit”) en la primera edició, apareguda l’any 2004, va ser deguda a raons circumstancials, totalment alienes a la voluntat de l’autor. També la traducció a l’espanyol que n’ha fet Jesús Aumatell.

Cuerpo ausente (edición digital abierta)

Cuerpo ausente

Pep Rosanes-Creus ha construido un mundo propio, de una gran potencia simbólica. Pero su originalidad es el producto del uso singular que hace de un sustrato simbólico tradicional que, mezclado con una argamasa discursiva de tono realista, da forma desde imágenes poéticas hasta relatos simbólicos muy particulares, porque, en última instancia, se fundamentan en la experiencia personal. Por eso el conjunto de su obra, como ocurre con la los grandes poetas que conocemos, forma un todo inseparable con su vida.

Cos absent (edició digital oberta)

portada cos absent

Aquesta antologia vol contribuir a divulgar l’obra d’un autor que ha construït un món propi, d’una gran potència simbòlica. Però la seva originalitat és el producte de l’ús singular que fa d’un substrat simbòlic tradicional que, barrejat amb una argamassa discursiva de to realista, dona forma des d’imatges poètiques fins a relats simbòlics molt particulars, perquè, en última instància, es fonamenten en l’experiència personal. Per això el conjunt de la seva obra, com passa amb la dels grans poetes que coneixem, forma un tot indestriable amb la seva vida.

Les dues pors

Lesduespors

Aquest sisè volum de la Llibreta borda deixa constància del que, vist amb la perspectiva dels anys, suposa el final d’una etapa crucial de la vida de Rosanes-Creus: la de l’entrada en la maduresa. Ja definitivament resolta la qüestió professional (guanya les oposicions a professor de secundària) es troba, però, al final d’una relació de parella; amb aquesta crisi i trencament sentimental sembla naufragar la voluntat del poeta d’endreçar els seus hàbits quotidians, i també comporta una menor dedicació a l’escriptura del mateix dietari. Una escriptura que esdevé, a voltes, més agosarada, fregant la ruptura amb la norma i, alhora, embridada per una fèrria voluntat d’estil. L’estil, doncs, reflecteix una tensió emocional que va en augment.

A.M.P.L.E. – una revista digital

Portada del núm. 0 d'A.M.P.L.E.

Fa temps que rumiava recuperar la capçalera AMPLE (que ja havia utilitzat el 2000, com s’explica en un post anterior). Com aleshores servia per a emboscall, ara m’ajudaria a difondre les publicacions de la plataforma www.jesusaumatelleditor.com. En el marc d’un curs (concretament «Edició de revistes digitals i ebooks (FS07-21)», al CIFO l’Hospitalet) i com a treball per a un dels apartats de què consta (dedicat a «InDesign i Apps», impartit per Susana Alonso) he fet un primer lliurament de la que ha de ser la segona època d’A.M.P.L.E.

Poemes de l’Institut de Vic 1975

Poemes de l'Institut de Vic 1975

El 1975 Jordi Bardolet i Pep Rosanes-Creus, aleshores estudiants de l’Institut de Vic, hi van realitzar una revista sense títol, un plec ciclostilat de fulls grapats al qual es referien amb el nom de Poemes de l’Institut de Vic. La revista estava integrada per textos de cadascun d’ells, sense signar, llevat dels dos últims, en el que era un desafiament al lector a identificar l’autoria de la resta.
Jordi Bardolet va morir a Manlleu el 14 d’agost de 2020. En el seu record, com a homenatge, Rosanes-Creus ha volgut recuperar aquella publicació.

UVI

UVI, el cinquè lliurament de Llibreta borda —títol genèric del dietari de Pep Rosanes-Creus— abasta del 3 d’agost al 3 de desembre de 1984. Per no revelar massa detalls sobre esdeveniments concrets de la seva vida personal (i privar, així, el lector del gaudi d’anar-los descobrint alhora que assaboreix la precisa prosa rosanesiana) ens limitaríem a apuntar que en aquest període es tanca una fase de relativa estabilitat emocional i personal, iniciada al segon volum (La felicitat de ser) i que als lliuraments tercer (Breviari de cassanelles) i —especialment— quart (El mirall desert) ja havia començat a entrar en crisi. Tanmateix, no es pot dir, almenys en relació a aquests primers volums, que el dietari de Rosanes-Creus se centri massa en la descripció detallada i objectiva de fets concrets del tràfec quotidià, sinó que en ocasions serveixen com a punt de partida per a reflexions més genèriques i, doncs, imprecises, vagues: irreals. Però el poeta sempre torna a la realitat, de vegades per topar-hi amb duresa.