Breviari de cassanelles

Portada de "Breviari de cassanelles", de Pep Rosanes-Creus.

Oferim com a novetat, en edició impresa i digital, Breviari de cassanelles, el tercer volum de Llibreta borda, el dietari de Pep Rosanes-Creus.

Podeu adquirir aquest llibre al nostre web (més avall o a la pàgina botiga) i pròximament a la plataforma digital Lektu.


Com a introducció, llegiu la “Nota preliminar” de l’editor:

Vist en la perspectiva del que anem coneixent —a mida que en llegim/transcrivim/publiquem successives parts— del dietari de Pep Rosanes-Creus (genèricament titulat Llibreta borda), hem de considerar aquest Breviari de cassanelles —que n’és el tercer lliurament— com a conclusiu d’una etapa definida pel ser intencional —en què hom es proposa la construcció conscient i
deliberada del jo—, i l’inici d’una altra, que descriu la desintegració i intents de recomposició de la identitat personal.

La paradoxa de ser, el primer volum, tindria el seu origen en la necessitat de l’autor de ressituar-se davant de dràstics daltabaixos que s’havien esdevingut l’any 1980 a la seva vida. A finals d’aquell any, el context universitari oferí al jove poeta unes eines i uns models que li permetien, a través de l’escriptura, intentar d’objectivar la seva situació i mantenir, així, una actitud positiva
i equilibrada. En aquest primer volum i en el següent, La felicitat de ser, malgrat alguns moments de decaïment, Rosanes-Creus s’hi mostra optimista.

Coincidint, però, amb el final dels seus estudis acadèmics —que comportava l’obligació de començar a encarrilar el futur professional— i amb una complicada situació sentimental que es va resoldre en fals —perquè va haver de triar entre dues dones estimades—, l’estat de coses descrit en aquell
segon volum ha donat pas a una crisi existencial de caràcter recurrent,
irresoluble perquè va lligada a la malaltia neurodegnerativa —incurable—que l’autor pateix.

El predomini del ser intencional en les dues primeres llibretes del dietari sembla, doncs, un capteniment contextual, que apareix com un intent de donar resposta a una situació personal força extrema. No podem, malgrat el fracàs d’aquesta temptativa, deixar de tenir-la present en la lectura global de l’obra de Rosanes-Creus, tot i que, ja a partir d’aquest tercer volum, el dietari tradueix una actitud passiva, que en endavant serà predominant —més enllà d’anecdòtics intents d’autoregeneració emocional, moral i psicològica. Ara el poeta admet que no té
control sobre la pròpia existència: aquell ser, que podia ser paradoxal i fins i tot feliç, s’esvaeix: “jo, miratge de mi mateix”, diu en una nota del 22-I-83 (p. 29). El mirall (metàfora recurrent de la identitat personal) esdevé buit: un signe que, mancat d’un significat específic —autentificat—, és continent, forma que roman a l’espera d’allò que pugui omplir-lo/la. Però el significat no ve
donat per cap mena de llei transcendent, sinó que es regeix pel context i és, per tant, variable.

El títol mateix d’aquesta llibreta és un magnífic exemple de tot això: el terme “cassanelles”, que fa referència a unes excrescències que una infecció parasitària produeix en els arbres que en són afectats, simbolitza l’escriptura mateixa, la qual seria no el producte d’una acció directament controlada pel subjecte/autor, sinó que emana d’un conjunt d’elements sobrevinguts que actuen en ell sense que els pugui controlar. Igualment, l’etiqueta que en un determinat moment pugui definir l’individu, ja sigui “parella” o “professor d’institut”, només qualifica rols que venen determinats socialment, i hom els pot acceptar o rebutjar, això és secundari; el que roman és el caràcter arbitrari de l’existència, la seva absurda banalitat.

Jesús Aumatell,
juny 2020 — juliol 2021




Leave a Reply

%d bloggers like this: