Balada de l’aprenent de joieria que tenia la mare puta

d’Albert Tugues

Albert Tugues retorna a la llengua materna per escriure el primer dels llibres amb els quals dona una gir a la seva obra. Si bé tot i cadascun dels personatges sorgits de la seva ploma incorporen en una o altra mesura reflexos de l’autor, en aquesta nova etapa el rerefons autobiogràfic es fa molt més explícit.

portada aprenent
A la portada, fotografia d’una joia dissenyada i elaborada per Albert Canadell.

Una altra de les característiques de l’obra literària d’Albert Tugues és el desdoblament de la veu narrativa en múltiples plans. Aquests diferents nivells s’entrecreuen per teixir la trama del relat que articula els seus llibres. Gràcies a aquesta tècnica, Tugues pot distanciar-se d’uns continguts que són, sempre, poc o molt autoreferencials.

En el cas de Balada de l’aprenent de joieria que tenia la mare puta, ja des del mateix títol es colpeix el lector amb un concepte, el de “puta”, ben poc usual en la literatura diguem-ne “culta” i “respectable”. La transgressió és encara més forta quan el concepte “puta” s’associa al de “mare”. Tugues demostra un gran valor en fer això, més encara en un context com l’actual, tan primmirat i políticament correcte.

Però si alguna cosa hi ha en aquest llibre és respecte, i amor, a la dona, especialment a la mare. El poeta crea un relat irònic en què les paraules, com els fets que descriuen, poden ser infinitament modulades en nous reflexos, gràcies al seu joc de miralls narratiu.

Amb aquesta obra Albert Tugues inaugura una sèrie de balades autobiogràfiques, la majoria de les quals anirem publicant pròximament.

Disponible com a llibre electrònic (epub, Mobi o PDF; PVP: 2 €) o imprès (PVP 8 € + 6 € de despeses de tramesa). Demana’ns-el per tel. o email. També disponible a la plataforma digital LEKTU.

aprenentmostra

Leave a Reply

%d bloggers like this: