Arxius per autor

Balada de les bodes de plata del malparit

portada de Balada de les noces...

En aquesta obra, el prisma característic d’Albert Tugues enfoca directament la realitat per transformar-la en un fresc de formes estrafetes, ombres distorsionades i estrambòtiques que busquen fondre’s en un fons urbà com un element més del decorat. La lectura d’aquests textos serà, per això, com una passejada per uns carrers que ens són familiars i estranys alhora, indistintament seductors i repulsius.

Balada de l’aprenent de joieria que tenia la mare puta

portada aprenent

Albert Tugues retorna a la llengua materna per escriure el primer dels llibres amb els quals dona una gir a la seva obra. Si bé tot i cadascun dels personatges sorgits de la seva ploma incorporen en una o altra mesura reflexos de l’autor, en aquesta nova etapa el rerefons autobiogràfic es fa molt més explícit.

Poemes de l’Institut de Vic 1975

Poemes de l'Institut de Vic 1975

El 1975 Jordi Bardolet i Pep Rosanes-Creus, aleshores estudiants de l’Institut de Vic, hi van realitzar una revista sense títol, un plec ciclostilat de fulls grapats al qual es referien amb el nom de Poemes de l’Institut de Vic. La revista estava integrada per textos de cadascun d’ells, sense signar, llevat dels dos últims, en el que era un desafiament al lector a identificar l’autoria de la resta.
Jordi Bardolet va morir a Manlleu el 14 d’agost de 2020. En el seu record, com a homenatge, Rosanes-Creus ha volgut recuperar aquella publicació.

Cancionero de prisión

Coberta "Cancionero de prisión"

“… este ‘Cancionero de prisión’ podría ser una antología de textos del abandono, como una de aquellas antologías de poemas escritos por los propios presos, que redimían condena imprimiendo y encuadernando en los talleres gráficos del citado centro penitenciario (la Modelo).” Matilda Sagan

UVI

UVI, el cinquè lliurament de Llibreta borda —títol genèric del dietari de Pep Rosanes-Creus— abasta del 3 d’agost al 3 de desembre de 1984. Per no revelar massa detalls sobre esdeveniments concrets de la seva vida personal (i privar, així, el lector del gaudi d’anar-los descobrint alhora que assaboreix la precisa prosa rosanesiana) ens limitaríem a apuntar que en aquest període es tanca una fase de relativa estabilitat emocional i personal, iniciada al segon volum (La felicitat de ser) i que als lliuraments tercer (Breviari de cassanelles) i —especialment— quart (El mirall desert) ja havia començat a entrar en crisi. Tanmateix, no es pot dir, almenys en relació a aquests primers volums, que el dietari de Rosanes-Creus se centri massa en la descripció detallada i objectiva de fets concrets del tràfec quotidià, sinó que en ocasions serveixen com a punt de partida per a reflexions més genèriques i, doncs, imprecises, vagues: irreals. Però el poeta sempre torna a la realitat, de vegades per topar-hi amb duresa.