La tasca d’edició de “Llibreta borda”, el dietari de Pep Rosanes-Creus (apunts per a un manifest)

Fa temps vaig concebre la idea de fer un treball biobibliogràfic sobre Pep Rosanes-Creus. Aleshores ignorava quina era la magnitud de la part inèdita de la seva obra, la qual, com he anat descobrint (gairebé simultàniament a la majoria de lectors del poeta, ja que n’he sigut en molts casos l’editor), tenia –té– dimensions inesperadament grans –i que semblen no parar de créixer.

A mesura que, amb la idea inicial d’ajudar-me en el meu treball sobre la seva vida i obra, l’autor em va anar facilitant diferents remeses d’aquests textos, vaig anar comprenent que el meu propòsit de dur a terme aquest treball –si més no d’una manera convencional, és a dir, planificat en funció d’un corpus textual delimitat o, com a mínim, delimitable– era simplement quimèric: calia una tasca prèvia d’edició, ja que altrament era impossible de fer un plantejament ajustat a l’autèntica dimensió de la producció literària rosanesiana.

L’experiència, però, ens ensenya que no és possible una edició neutra, és a dir, que no modifiqui, transformi, alteri en algun sentit l’objecte sobre el qual s’aplica. Hem de ser conscients d’aquesta realitat, i més en el cas d’un autor com Pep Rosanes-Creus, la recepció pública de l’obra del qual, en determinats períodes, n’ha condicionat la forma en què l’autor la presentava per ser difosa. Vull dir, amb això, que l’autor modificava la composició dels llibres en funció de com podien encaixar en concursos o en [projectes] editorials, cosa que és perfectament legítima –i habitual–, però que vull procurar d’evitar que passi en el cas que ens ocupa.

La intenció és, doncs, transmetre al públic l’obra inèdita de Pep Rosanes-Creus amb la màxima pulcritud, sí, però també amb tota la transparència que sigui possible. Pera a fer-ho, no se m’acut res millor que fer meus alguns dels preceptes de “Dogma 95”, el manifest que els directors de cinema danesos Lars Von Trier i Thomas Vinterberg van elaborar per tal d’aplicar-lo en les seves pel·lícules. Es tracta, doncs, de traslladar a la tasca editorial un procediment (descrit en el conjunt de normes reunides sota el títol “Vot de castedat”) pensat per al cinema; en aquest sentit, cal entendre que l’editor i els seus instruments equivalen al director cinematogràfic i les seves eines (especialment la càmera).

Els principis –inspirats en el “Vot de castedat” de “Dogma 95”– per a l’edició de Llibreta borda, de Pep Rosanes-Creus, són, doncs:
  1. La transcripció dels originals ha de ser absolutament fidel a l’original. L’editor no hi podrà fer cap modificació que no estigui justificada per raons gramaticals (és a dir: en cas d’errates ortogràfiques o incorreccions sintàctiques involuntàries, per actualització de la normativa o per criteris de puntuació degudament argumentats), o per indicació explícita de l’autor.
  2. Cadascun dels volums ha de ser reproduït en la seva integritat. En cas que un volum sigui excessivament extens es pot dividir en parts, o, a la inversa, si la seva extensió fos massa reduïda, es podria incloure en un altre. En cas que alguna part d’un volum, per decisió de l’autor, no pugui ser publicada, es descartarà la publicació d’aquest volum, tot i que, si l’autor ho demana o hi consent, se’n poden publicar extractes en revistes.
  3. La feina de l’editor ha de ser transparent, talment una càmera que el lector/receptor sostingui amb la mà. És la forma com l’editor –i, amb ell, el lector/ receptor– s’involucra en el procés: forma part de “l’acció”, la qual es desenvolupa simultàniament al procés de la seva materialització en formats de reproductibilitat tècnica.
Puntualitzacions al plantejament inicial (20/06/2021)

Després d’haver gairebé transcrit les onze llibretes manuscrites facilitades per l’autor, constato que no serà possible complir amb el propòsit de publicar íntegrament els textos tal i com apareixen en aquests documents. Si bé als tres primers volums (La paradoxa de ser, La felicitat de ser i Breviari de cassanelles) no hi ha cap fragment que suposi un seriós entrebanc a l’hora de publicar-los, a partir del quart hi ha referències íntimes (relatives a persones pròximes a Pep Rosanes-Creus) que poden resultar o bé compromeses per al mateix autor, o bé gratuïtament feridores per a aquestes persones (en la mesura en que poden ser insultants o perquè revelen circumstàncies privades). No creiem que la fidelitat a cap obra justifiqui perjudicar ningú, i menys quan la obra no va ser concebuda per ser publicada (o ser-ho sense filtres). Així, doncs, en alguns casos, suprimirem frases o paraules o noms per tal d’evitar ferir gratuïtament a tercers. Apel·lem a la posteritat (si cal i li plau) per tal que il·lumini aquests punts d’autocensura que, fet i fet, tampoc no ens impedeixen de veure tota la dimensió humana Pep Rosanes-Creus i de gaudir plenament de la seva obra literària.

Comentaris 1

  • Aumatell,
    El parèntesis q vas fer en la tasca d editor, sembla q hores d ara, ha emergit amb molta més convicció i perseverància.
    Em meravella, les possibilitats d difusió, l analísi teòric, els recursos, la bona predisposició personal i professional per fer possible un projecte literari.
    Com bé saps, en aquest nou inici, ha sorgit el meu interès x l obra d Pep Rosanes-Creus,i fer públic a través d faceboock, el meu sentir, en els comentaris d les lectures q vas iniciar.
    Comparteixo amb tu, com editor, el valor literari i humà d l autor.
    Des dl meu posicionament d “vella/amiga” seguiré amatent, a les publicacions q hi donaràs llum en aquest nou i engrescador projecte.
    Per mi, un agraïment immens x difondre l obra.

Leave a Reply

%d bloggers like this: