Andador

obra de poesia de Jesús Aumatell

Nota posterior de l’autor:

Andador és fruit d’un seguit d’experiments que vaig fer amb obra meva preexistent. Vaig sotmetre una sèrie de poemes (parcialment recollida a Inficcions, dins la secció «El silenci del pare») escrits a principis dels 90, en els quals volia plasmar l’absència explícita del subjecte, de qui, però, se’n podria rastrejar l’empremta en l’elaboració imaginària i simbòlica. El resultat no va acabar de convence’m en conjunt. Cap al 96 o el 97 vaig experimentar amb aquells poemes amb un processador de textos, el qual permetia reagrupar els versos per ordre alfabètic. Els textos, reordenats fragmentàriament a partir d’aquest principi aleatori, s’il·luminaven amb sentits diferents dels que havia dictat la consciència o l’impuls creatiu a l’hora de produir-los. Precisament, va ser la major o menor evidència de la «consciència creadora» –evidència, doncs, d’un subjecte– oposada a l’acció mecànica el que va determinar l’ordenació final de la sèrie, que culmina amb un poema molt posterior, a tall de conclusió. Aquesta disposició, és clar, significa una cosa, tot i que sempre he dubtat de si no hauria estat més encertat fer-la a la inversa per significar la contrària.

Vull esmentar que aquests poemes van veure la llum per primera vegada en forma de plaqueta gràcies a l’Antoni Clapés i la seva Cafè Central; no puc precisar l’any, que devia ser el 1998 o 1999.

J. A., a Barcelona, l’abril de 2015

Leave a Reply

%d bloggers like this: